Anàlisis Clíniques - Unitat de Genètica molecular i Patologies hereditàries
PROVA DE PATERNITAT
Hi ha diferents proves de caràcter biològic per a la determinació del vincle filial:
• Proves hematològiques o de grup sanguinis.
• Proves bioestadístiques.
• Prova ADN.
La prova d’investigació biològica de la paternitat mitjançant l’anàlisi d’ADN és el mètode d’identificació més precís que existeix actualment. Els estudis de paternitat es realitzen analitzant un número suficient de marcadors genètics, de manera que la fiabilitat de la prova és tan alta que permet obtenir probabilitats de paternitat superiors al 99.99%. La majoria dels jutjats del món accepten 99.0% com a prova vàlida.
L’anàlisi d’ADN és relativament simple. El procés es composa de les següents etapes:
• Recollida de mostres.
• Extracció, purificació i quantificació de l’ADN de totes les
 mostres.
• Còpia o amplificació de segments curts d’ADN mitjançant QF-PCR.
• Visualització dels fragments mitjançant electroforesis capil·lar.
• Anàlisi dels resultats i la seva transformació en codis alfanumèrics.
• Comparació visual o a través d’ordinador dels codis obtinguts.
Tipus de prova d’identificació genètica humana
Els tipus de prova d’ADN que es realitzen amb la finalitat de detectar relacions de parentesc i identificació són les següents:
1. Perfil simple (identificació per comparació)
El perfil d’identificació genètic és el conjunt de lectures dels al·lels corresponents a diferents regions de l’ADN (locus). Per identificar cada regió o locus, es fa servir un marcador genètic STR (Short Tandem Repeat). Cada regió té un al·lel aportat per la mare i un altre pel pare. Aquest perfil és pràcticament únic per a cada individu, oferint un alt poder de discriminació genètica.
2. Prova de paternitat
Es realitza per determinar la relació biològica de paternitat. Es basa en comparar els perfils genètics del presumpte pare i del fill o filla. La mostra de la mare ajuda incrementant l’exactitud de la prova en obtenir un al·lel obligat patern per a cada marcador genètic analitzat.
3. Prova de maternitat
Es realitza per determinar la relació biològica de maternitat. Es basa en comparar els perfils genètics de la presumpta mare i del fill o filla. La mostra del pare ajuda augmentant l’exactitud de la prova.
4. Prova de paternitat mitjançant avis
Quan no es disposa de mostres del presumpte pare, és possible fer la prova de paternitat utilitzant els perfils genètics dels avis paterns, a més del perfil de la mare. El càlcul estadístic permet obtenir un índex que ajuda a assignar o no la paternitat. L’exactitud és equiparable a la prova de paternitat i en la majoria de casos és definitiva.
5. Prova de parentesc vertical línea masculina
La prova de paternitat és una relació en primer grau pare-fill. Quan es requereix saber la probabilitat de parentesc en més d’un grau, és quan es fa servir aquesta prova, utilitzant els perfils genètics del cromosoma Y de dos individus de sexe masculí que suposadament són parents en línia directa. Tots els homes tenen un cromosoma Y, el qual es transmet de pare a fill. Per consegüent, un pare i els seus 3 fills tindran el mateix cromosoma Y d’ADN.
6. Prova de parentesc vertical línea femenina
La prova de maternitat és una relació en primer grau mare-filla. Quan es requereix saber la probabilitat de parentesc en més d’un grau, és quan es fa servir aquesta prova utilitzant els perfils genètics de l’ADN mitocondrial de dos individus de sexe femení que se suposen parents en línea directa.
7. Prova de parentesc horitzontal
Per determinar un parentesc entre cosins/es o germans/es. S’utilitza quan no es compta amb perfils dels progenitors, és a dir, el pare/mare o els tiets/tietes. Entre germanes: Tots els homes tenen un cromosoma X, el qual es transmet de pare a filla. Les dones posen dos cromosomes X. Per consegüent un pare y les seves 3 filles tindran al menys un cromosoma X en comú.
Tipus de prova que realitza el Laboratori
Actualment el nostre laboratori només oferta la Prova de Paternitat amb dos modalitats segons el seu ús judicial.
• Prova Informativa o Privada:
El resultat només serveix per a la persona que va lliurar les mostres. En no haver validat les identitats, no tenen validesa legal. Confidencial i discreta.
• Prova legal:
El resultat de la prova es pot fer servir o es requereix com a evidència en judicis. Requereix cadena de custòdia per poder sostenir-la com a evidència legítima. Els pèrits del laboratori assistiran als Tribunals per ratificar els resultats i les conclusions. Els requisits bàsics son:
-
-
-
-
-
-
|
El mostreig ha de realitzar-lo un pèrit certificat per les autoritats judicials.
S’ha de fer mostreig del presumpte pare, mare i fill.
Consentiment firmat. La part demandada i demandant donants de mostres han de signar l’autorització de donacions de mostres.
S’ha de realitzar custòdia de les mostres, normalment el mateix pèrit, fins arribar al laboratori.
S’han d’annexar fotocòpies signades de les identificacions oficials dels donants.
S’han d’annexar fotografies i empremtes dactilars de les persones donants. |
La Prova d’ADN Judicial es diferencia de la Informativa en què la primera, a més d’informar, obliga als participants a acceptar els resultats obtinguts per via legal. Aquests resultats seran admesos en qualsevol jutjat que els sol·liciti. Aquests tràmits expliquen el seu cost més elevat i implica que la presa de mostra biològica es realitzi sota un estricte procés d’identificació dels participants i documentació de les mostres. A més, s’ha d’establir una cadena de custòdia de la mostra des de la seva presa fins a arribar al nostre laboratori que garanteixi la impossibilitat de manipulació de les mostres biològiques i de la documentació.
Les anàlisis son idèntiques que les realitzades a la prova informativa, la diferència se situa en la identificació dels participants i la custòdia de les mostres durant el període legal vigent (10 anys).
|
